EXCURSIÓ AL VENDRELL

 EXCURSIÓ AL VENDRELL . 14 de desembre de 2022

CRÒNICA DE LA SORTIDA:

“La sang innocent que es vessa, les llàgrimes de les víctimes de les injustícies, per a mi són més importants que la meva música i que tots els meus concerts de violoncel”

Penso que aquesta frase descriu tota la grandesa i humanitat del mestre i pot narrar, sense afegir gran cosa més, el comentari d’una sortida, una sortida que per a mi em va resultar excepcional. Confesso que coneixia la vida de Pau Casals, el seu inoblidable “Cant dels Ocells”, la seva intervenció a les Nacions Unides, però en aquesta sortida al Vendrell, he conegut la seva grandesa, el seu valor, la seva fermesa envers uns ideals, la seva música, la seva vida, en definitiva puc dir que ara sí, ara vaig conèixer el mestre. Quin gran home!

La puntualitat de tots fou la primera nota destacada d’un matí, que si bé era il·lusionant, es presentava fred i ventós. Malgrat això vàrem ser 22 els que vam voler conèixer el Vendrell i un dels seus fills més il·lustres. Felicitats, ho vàrem encertar!

Després de la parada per al cafè corresponent, l’autocar, amb un xofer molt expert i en extrem amable, fet que és d’agrair, ens va portar fins el barri marítim de Sant Salvador, on Pau Casals hi tenia una casa d’estiueig, sovint visitada pels grans músics de l’època. Avui aquella casa construïda el 1910, molt ben conservada, amb un harmoniós jardí, s’ha convertit en el museu PAU CASALS. Val a dir que el museu està dotat de tots els avenços audiovisuals, molt ben organitzat on vam poder conèixer, a part de la seva vida, el gran disgust que va sentir per la mort del seu gran amic Enrique Granados, quan el vaixell en què aquest tornava dels Estats Units fou atacat per un submarí alemany. Aquest fet tràgic va representar el començament de la seva lluita per la pau. A través de fotos i explicacions de l’experta guia que ens va acompanyar, vam gaudir, entre altres coses, d’un audiovisual explicatiu de la seva vida, de la seva obra i  de la seva música. També vàrem conèixer la seva peculiar forma d’ensenyar als seus alumnes a tocar el violoncel. A continuació vam visitar la sala, sòbriament decorada, on treballava, tocava el piano i rebia els grans personatges que el visitaven, en especial músics. La seva vida sentimental, amb tres matrimonis (el primer fallit) ens va reafirmar en la creença que darrera un gran home hi ha una gran dona. Primer la seva mare i després les dues esposes, la segona que va morir i es van poder casar en el darrer moment i finalment la tercera que va estar amb ell fins el seu darrer moment.

Com a final de la visita, l’audiovisual on ens vam emocionar amb el seu discurs a les Nacions Unides en favor de Catalunya, de la PAU i amb el seu Cant dels Ocells. Això va ser la cirereta que coronava el pastís.

Ja en el Vendrell, una ciutat molt acollidora, vam visitar l’Església parroquial. Un membre de l’associació dels amics de l‘orgue, ens va fer una explicació sobre l’orgue barroc que hi ha, que tocava el seu pare. El nen Pau, tan aviat els peus li van arribar als pedals, va començar a tocar-lo. Es va convertir en un expert i, malgrat la seva curta edat, va poder suplir amb molt d’èxit el seu pare, quan, per malaltia, aquest no el podia tocar. En aquella època l’orgue estava situat a un lateral de l’església. En l’actualitat està situat al front, davant de l’altar major, per cert, una autèntica joia. El campanar de forma quadrada està coronat per un Àngel.

La visita a la casa nadiua de Pau Casals, molt ben conservada, va resultar molt interessant. La guia que ens va acompanyar per tot el recorregut del Vendrell ens va explicar les particularitats familiars, que ens van acabar de fer conèixer els orígens d’aquest gran home.

En la visita a la pastisseria Fargó  vam poder comprar els típics “Bufats del Vendrell”

Amb un bon dinar en un restaurant típic, on vam ser molt ben atesos i amb menjar de qualitat, vam posar punt final a l’estada al Vendrell. Una població que també té un altre fill il·lustre, l’Àngel Guimerà. Felicitats vendrellencs!

Una vegada més cal ressaltar la bona organització i l’encert en l’elecció dels temes visitats. Gràcies Teresa i enhorabona al Casal.

                                                                                                                 

     Josep Carné